L' amor és una emoció, una barreja de sentiments i comportaments que perduren a través del temps, ja que tots volem estimar i ser estimats. 
Amor significa respectar i confiar en la
pròpia necessitat individual de seguretat, igual que respectar i confiar
en la necessitat de l'altre. Ambdós aspectes tenen les seves bases en
les primeres relacions. Des del moment del naixement, necessitem afecte i
intercanvi d'amor. La mare, o qui la substitueixi, és el primer
representant amorós en la nostra vida. Així anem aprenent el que és la
confiança, la font de plaer i la gratificació. Aquestes experiències són
una preparació molt important per a l'amor en la mesura que adquirim la
base emocional que ens capacita per estimar.Hi ha diversos
tipus d'amor que uneixen els éssers humans, des de l'amor romàntic fins
aquell que existeix entre pares i fills, o entre amics, i fins i tot
l'amor que pugui sentir una persona cap a un animal de companyia.
Malgrat les diferències, hi ha aspectes comuns a tota mena d'amor. En el
sentit més ampli, l'amor és la nostra resposta emocional cap a allò que valorem en gran manera i que constitueix font de satisfacció.
És l'experiència d'alegrar-se per l'existència de l'objecte del nostre
amor. Estimar és complaure's en l'ésser al qual estimem, sentir
gratificació i goig en tenir contacte amb ell.
Entre els factors vitals per al desplegament de l'amor, cap n'és tan important com l'autoestima. La primera relació amorosa que hem d'afrontar amb èxit és la que tenim amb nosaltres mateixos. Només llavors estarem preparats per a qualsevol altra. Si no ens estimem, no ens creurem que algú ens estimarà; no podrem acceptar l'amor ni rebre'l ja que no ens sentirem dignes de ser estimats.
L'autoestima és la suma integrada de la confiança i el respecte cap a un mateix. És l'experiència de ser competents per viure. L'autoestima suposa experimentar que som adequats, que podem superar les exigències de la vida. La natura i el grau de la nostra autoestima afecten tots els aspectes de les nostres relacions, també en l'amor romàntic i en la manera de triar parella.
La primera exigència de felicitat dins l'amor romàntic és mantenir una imatge de nosaltres mateixos que contingui el dret a ser estimats. Les persones que s'estimen a si mateixes són capaces de permetre que els altres també les estimin. En aquesta situació l'amor flueix, perquè ens sentim dignes d'amor i de ser feliços.
Amor significa respectar i confiar en la
pròpia necessitat individual de seguretat, igual que respectar i confiar
en la necessitat de l'altre. Ambdós aspectes tenen les seves bases en
les primeres relacions. Des del moment del naixement, necessitem afecte i
intercanvi d'amor. La mare, o qui la substitueixi, és el primer
representant amorós en la nostra vida. Així anem aprenent el que és la
confiança, la font de plaer i la gratificació. Aquestes experiències són
una preparació molt important per a l'amor en la mesura que adquirim la
base emocional que ens capacita per estimar.Hi ha diversos
tipus d'amor que uneixen els éssers humans, des de l'amor romàntic fins
aquell que existeix entre pares i fills, o entre amics, i fins i tot
l'amor que pugui sentir una persona cap a un animal de companyia.
Malgrat les diferències, hi ha aspectes comuns a tota mena d'amor. En el
sentit més ampli, l'amor és la nostra resposta emocional cap a allò que valorem en gran manera i que constitueix font de satisfacció.
És l'experiència d'alegrar-se per l'existència de l'objecte del nostre
amor. Estimar és complaure's en l'ésser al qual estimem, sentir
gratificació i goig en tenir contacte amb ell.Entre els factors vitals per al desplegament de l'amor, cap n'és tan important com l'autoestima. La primera relació amorosa que hem d'afrontar amb èxit és la que tenim amb nosaltres mateixos. Només llavors estarem preparats per a qualsevol altra. Si no ens estimem, no ens creurem que algú ens estimarà; no podrem acceptar l'amor ni rebre'l ja que no ens sentirem dignes de ser estimats.
L'autoestima és la suma integrada de la confiança i el respecte cap a un mateix. És l'experiència de ser competents per viure. L'autoestima suposa experimentar que som adequats, que podem superar les exigències de la vida. La natura i el grau de la nostra autoestima afecten tots els aspectes de les nostres relacions, també en l'amor romàntic i en la manera de triar parella.
La primera exigència de felicitat dins l'amor romàntic és mantenir una imatge de nosaltres mateixos que contingui el dret a ser estimats. Les persones que s'estimen a si mateixes són capaces de permetre que els altres també les estimin. En aquesta situació l'amor flueix, perquè ens sentim dignes d'amor i de ser feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada